Les obres antigues de medicina
La mediateca conserva un fons important d'obres de medicina que podria explicar-se per la presència d'una facultat de medicina a Perpinyà fins a la supressió de la universitat el 1790.
Hi trobem testimonis de la ciència mèdica del segle XVI fins al segle XIX.Totes les èpoques són representades amb textos fundadors de metges de l'Antiquitat com ara Hipòcrates o Galè o de l'Edat Mitjana tal com Arnau de Vilanova.
A mitjan segle XV, amb l'aparició de la impremta, els llibres es difonen arreu d'Europa. Al segle XVI la pràctica de les autòpsies i de les disseccions es multipliquen a Europa occidental. Guillaume Rondelet, com a veritable home del Renaixement o Ambroise Paré, considerat com el pare de la cirurgia, fan progressar l’art quirúrgic i els coneixements en anatomia. Cal subratllar la part important que ocupa la il·lustració en el llibre científic. Les nombroses planxes anatòmiques ajuden a la comprensió i a la vulgarització del text.
El patrimoni català és ben representat amb les publicacions de metges de la facultat de medicina de Perpinyà. La universitat creada el 1379 coneix una nova etapa al segle XVIII amb la construcció d'un edifici nou construït sota la impulsió del comte de Mailly. S'hi ensenyen les disciplines científiques i hi ha càtedres de medicina, d’anatomia, de química i de botànica. El patrimoni construït perpinyanès conserva els rastres d'aquesta presència de l'ensenyament de l'anatomia impartit a la facultat de medicina de Perpinyà: davant la mediateca al carrer de la universitat, l'edifici rodó coronat amb un campanaret era la sala de dissecció de la universitat. Perpinyà s'inscriu en la modernitat del segle de la Il·lustració i s'ha dotat d’un amfiteatre d’anatomia. Els professors i metges publiquen obres d'estudi i de recerca com les de Barrère i les seves Observacions anatòmiques o les de la família Carrère, una dinastia de metges perpinyanesos. Generacions de metges se succeeixen com ara els Bonafos. Després de la Revolució del 1789, la facultat continua funcionant fins al 1793 any en què el Consell d’Administració tanca la universitat. La facultat de medicina no tornarà a obrir a Perpinyà.
Al final del segle XIX, els avanços realitzats en les tècniques d'exploració del cos humà i l'aparició de noves tecnologies com la fotografia fan de la imatge mèdica una eina cada vegada més precisa.
Hi trobem testimonis de la ciència mèdica del segle XVI fins al segle XIX.Totes les èpoques són representades amb textos fundadors de metges de l'Antiquitat com ara Hipòcrates o Galè o de l'Edat Mitjana tal com Arnau de Vilanova.
A mitjan segle XV, amb l'aparició de la impremta, els llibres es difonen arreu d'Europa. Al segle XVI la pràctica de les autòpsies i de les disseccions es multipliquen a Europa occidental. Guillaume Rondelet, com a veritable home del Renaixement o Ambroise Paré, considerat com el pare de la cirurgia, fan progressar l’art quirúrgic i els coneixements en anatomia. Cal subratllar la part important que ocupa la il·lustració en el llibre científic. Les nombroses planxes anatòmiques ajuden a la comprensió i a la vulgarització del text.
El patrimoni català és ben representat amb les publicacions de metges de la facultat de medicina de Perpinyà. La universitat creada el 1379 coneix una nova etapa al segle XVIII amb la construcció d'un edifici nou construït sota la impulsió del comte de Mailly. S'hi ensenyen les disciplines científiques i hi ha càtedres de medicina, d’anatomia, de química i de botànica. El patrimoni construït perpinyanès conserva els rastres d'aquesta presència de l'ensenyament de l'anatomia impartit a la facultat de medicina de Perpinyà: davant la mediateca al carrer de la universitat, l'edifici rodó coronat amb un campanaret era la sala de dissecció de la universitat. Perpinyà s'inscriu en la modernitat del segle de la Il·lustració i s'ha dotat d’un amfiteatre d’anatomia. Els professors i metges publiquen obres d'estudi i de recerca com les de Barrère i les seves Observacions anatòmiques o les de la família Carrère, una dinastia de metges perpinyanesos. Generacions de metges se succeeixen com ara els Bonafos. Després de la Revolució del 1789, la facultat continua funcionant fins al 1793 any en què el Consell d’Administració tanca la universitat. La facultat de medicina no tornarà a obrir a Perpinyà.
Al final del segle XIX, els avanços realitzats en les tècniques d'exploració del cos humà i l'aparició de noves tecnologies com la fotografia fan de la imatge mèdica una eina cada vegada més precisa.
La medicina a Perpinyà al segle XVIII
Una selecció
Les col·leccions
Aucun résultat.