La reproducció mecànica de l'escrit
A mitjan segle XV a Europa, se sap reproduir mecànicament textos curts sota la forma de llibrets o fulls xilogràfics. Els blocs de fusta es tallen en deixar aparèixer un dibuix en relleu, acompanyat d'alguns mots o d'algunes ratlles de textos. Després s'entinta la placa i s'hi aplica un full que es premsa al dors. Així, els tallers saben reproduir en diversos exemplars planxes de jocs de cartes o imatges piadoses. Però la xilografia no convenia pels textos de diverses pàgines

On Gutenberg inventa el procediment tipogràfic
La gran descoberta de Gutenberg serà de recórrer a un conjunt de procediments per poder produir mecànicament i en cadena diversos exemplars d’una mateixa obra. Se sap poca cosa de Johann Gensfleisch dit Gutenberg (vers 1399-1468), nascut a Magúncia on el seu pare és orfebre. Així de molt jove és iniciat a les tècniques del metall i ha rebut una sòlida formació per crear aliatges, motllos o matrius. Inventa la primera premsa d'imprimir que adapta a partir de la premsa que utilitzaven els vinyaters així com la composició dels caràcters mòbils. Crea caràcters mòbils resistents amb un aliatge d’antimoni i de plom. El 1450 demana una ajuda financera a un banquer Johann Fust, per dur a terme el seu projecte. Decideix imprimir el llibre més universal a l'època a Europa, la Bíblia. Entre el 1452 i el 1455, la Bíblia amb quaranta-dues línies és impresa a uns cent-vuitanta exemplars.

El principi de la tècnica tipogràfica sembla senzill: es compon textos ajuntant caràcters mòbils de plom. El signe tipogràfic és gravat sobre una placa de metall molt dur. Es realitza un punxó. Després és imprès en relleu dins una matriu. Aquesta s'insereix dins un motlle en el qual es cola una mescla de metall (plom, estany, antimoni). Així s'obtenia caràcters idèntics i en la quantitat desitjada. Les lletres eren foses en diversos milers d'exemplars. Els caràctèrs eren endreçats dins un calaix, la caixa d'impremta dividida en diversos compartiments. Aleshores es realitzava el treball de composició.

La impremta s'escampa ràpidament arreu d'Europa. La nova tecnologia surt d'Alemanya i s'estén arreu d'Europa essencialment a les ciutats en què els artesans tipògrafs troben un públic més nombrós i doncs un mercat potencial: primer Alemanya, després Itàlia, França, Suïssa, Espanya, els països d'Europa central i finalment Anglaterra. La impremta pren realment la seva volada al voltant del 1470 i aleshores s'escampa ràpidament a totes les grans ciutats. Després de les terres del Sacre Imperi Romanogermànic (Magúncia evidentment vers el 1453, Estrasburg vers el 1460, Colònia el 1466, Augsburg el 1468, Nuremberg el 1470…) segueix Itàlia. La impremta apareix a França al voltant del 1470. Es funda un taller d'impremta, autoritzat pel rei Lluís XI, a París en un lloc simbòlic, la potenta facultat de teologia de la Sorbona. A la península Ibèrica apareixen premses a Segòvia vers el 1472, a Barcelona i València vers el 1473, a Saragossa el 1475, a Sevilla i Tortosa el 1477, a Lleida el 1479. A Perpinyà, és un impressor alemany, Johann Rosembach que instal·la el seu taller itinerant després d'haver fet estades a València i Barcelona. Fins al 1520 els tallers s'instal·laran a totes les grans ciutats o les que tenen una activitat mercantil important o una funció administrativa. Amb una vintena d'anys, tota Europa descobreix amb entusiasme una tècnica revolucionària de reproducció dels llibres que modificarà profundament la seva difusió, democratitzarà l'accés al saber i transformarà la història del pensament a l'Occident. Els historiadors del llibre avaluen el nombre d’edicions entre 30 i 35000 i uns 20 milions d’exemplars produïts.