Petita història de les col·leccions
El paper particular de la «Biblioteca pública de la Universitat», és la seva denominació oficial, està atribuït en el « Discours à la louange du Roy » imprès el 1759. Les missions d’una biblioteca pública són clarament definides i d'una bella modernitat en el Perpinyà del segle de la Il·lustració. La biblioteca ha de proposar col·leccions diversificades i acollir tots els que volen accedir als seus recursos.
De la biblioteca a la mediateca
De l'antiga universitat al Palau Pams i després a la fàbrica JOB: la biblioteca roman al llarg dels segles en el mateix perímetre
Coneixem l'estat de les col·leccions de la biblioteca de la universitat al segle XVIII, a través del seu primer catàleg imprès a Perpinyà el 1771. Podem llegir-hi el reglament, els dies i les hores d'obertura i els llibres es poden consultar in situ. Després arriben les confiscacions revolucionàries amb la secularització dels béns del clergat que són «posats a disposició de la nació». El 1790, els llibres confiscats a les biblioteques dels convents són aplegats en els dipòsits literaris. A Perpinyà, el dipòsit es fa de forma totalment natural a la biblioteca pública: s'hi dipositen les obres que procedeixen de les consficacions revolucionàries, els béns del clergat i dels emigrats, confiscats entre el 1789 i el 1792. Aleshores la biblioteca segueix ocupant els locals de la universitat abans d'instal·lar-se als de l’Escola central.
Pel decret del 8 pluviós any XI (28 de gener de 1803) les col·leccions procedents de les confiscacions revolucionàries són posades «sota la vigilància dels municipis». Des de llavors, estan a càrrec de la vila de Perpinyà sota el control de l'Estat. Aquest any marca la data de naixement de la biblioteca municipal.
Al segle XIX la biblioteca comparteix els seus locals amb el gabinet d'història natural, cursos de música, d’ensenyament per a noies i amb les col·leccions del museu. Trobem les mateixes peticions, per part dels bibliotecaris successius, o sigui demanda de locals per dipositar les col·leccions de llibres sempre més nombroses gràcies a les donacions, les adquisicions i les dotacions de l'Estat. S'efectuen obres per tal d'engrandir la biblioteca i s'alça una ala. Quan el Museu d'Història Natural es trasllada a l'edifici Çagarriga el 1899, la biblioteca hereta d'aquest espai.Tanmateix els informes dels bibliotecaris mostren que continuen cercant solucions amb condicions de conservació difícils: humitat dels locals, peticions diverses i repetides de mobiliari, d’armaris per a dipositar els llibres.
A inicis del segle XX, la biblioteca es troba amb poc espai en els edificis de la universitat. El 1910, un informe esmenta el seu eventual trasllat a d'altres locals de la ciutat. Caldrà esperar la fi dels anys 50 perquè es traslladi la biblioteca al Palau Pams. S'hi quedarà fins al 1990. Llavors s'inicia una nova etapa amb la compra i la rehabilitació per la Vila de Perpinyà de l’antiga fàbrica de paper de fumar JOB. Remarquem que des de la seva creació, la biblioteca sempre s'ha quedat al mateix barri. S'ha traslladat cada vegada a alguns metres del lloc precedent.
Pel decret del 8 pluviós any XI (28 de gener de 1803) les col·leccions procedents de les confiscacions revolucionàries són posades «sota la vigilància dels municipis». Des de llavors, estan a càrrec de la vila de Perpinyà sota el control de l'Estat. Aquest any marca la data de naixement de la biblioteca municipal.
Al segle XIX la biblioteca comparteix els seus locals amb el gabinet d'història natural, cursos de música, d’ensenyament per a noies i amb les col·leccions del museu. Trobem les mateixes peticions, per part dels bibliotecaris successius, o sigui demanda de locals per dipositar les col·leccions de llibres sempre més nombroses gràcies a les donacions, les adquisicions i les dotacions de l'Estat. S'efectuen obres per tal d'engrandir la biblioteca i s'alça una ala. Quan el Museu d'Història Natural es trasllada a l'edifici Çagarriga el 1899, la biblioteca hereta d'aquest espai.Tanmateix els informes dels bibliotecaris mostren que continuen cercant solucions amb condicions de conservació difícils: humitat dels locals, peticions diverses i repetides de mobiliari, d’armaris per a dipositar els llibres.
A inicis del segle XX, la biblioteca es troba amb poc espai en els edificis de la universitat. El 1910, un informe esmenta el seu eventual trasllat a d'altres locals de la ciutat. Caldrà esperar la fi dels anys 50 perquè es traslladi la biblioteca al Palau Pams. S'hi quedarà fins al 1990. Llavors s'inicia una nova etapa amb la compra i la rehabilitació per la Vila de Perpinyà de l’antiga fàbrica de paper de fumar JOB. Remarquem que des de la seva creació, la biblioteca sempre s'ha quedat al mateix barri. S'ha traslladat cada vegada a alguns metres del lloc precedent.