L’estampa té un paper important en el llibre científic. La imatge és un complement del text. Participa a la demostració científica i permet una millor conceptualització.
Els incunables, primers llibres impresos, són representats en la col·lecció amb els Elements de geometria d’Euclides publicats a Venècia el 1482 o la medicina d’Avicenna amb els comentaris d’Averrois que van tenir una gran influència sobre el pensament medieval. L’arribada de la impremta, a mitjan segle  XV, permet difondre de manera més extensa l’escrit. Nombroses obres de ciències circulen arreu d’Europa. Solen ser escrites sovint en llatí, la qual és llavors la llengua del coneixement. 
És també l’època de les grans descobertes. El món va eixamplant-se amb els viatges de circumnavegacions que permeten als Europeus descobrir noves terres. Matemàtics, geògrafs i cartògrafs tornen a dibuixar els contorns del món conegut.

Els homes de ciència inventaran eines per a recollir, classificar i inventariar les espècies, estudiar les propietats mèdiques de les plantes i ampliar els seus coneixements en intentar d’aclimatar les espècies exòtiques portades pels naturalistes viatgers.
Al segle XVIII, la història natural, en particular, coneix una intensa activitat amb la publicació de nombroses descobertes. L’obra de Linné (1707-1778) que marca el triomf de les classificacions, contribuirà a la popularitat d’aquesta ciència. L’Histoire naturelle de Buffon (1707-1788) és una obra important que proposa uns corpus d’imatges totalment renovades.
A la segona meitat del segle XVIII, la descoberta de l’electricitat i del magnetisme genera la publicació de nombrosos tractats favorablement rebuts pel públic.
En l’àmbit de l’agricultura i de l’agronomia, els llibres difonen les innovacions tècniques i les recerques realitzades per iniciativa dels «fisiòcrates».
Les descobertes de Lavoisier influenciaran molt la química i revolucionaran aquesta ciència. L’experiència i l’observació esdevenen els motors de la recerca científica. Assistim a una especialització més important dels textos i de les recerques. Al final del segle XVIII i durant tot el segle XIX, la premsa científica anirà desenvolupant-se, fomentada per la creació de societats científiques.  
Es pot consultar els treballs de científics nascuts al Rosselló, així com els de professors de la universitat de Perpinyà al segle XVIII o, al segle XIX, l’obra monumental de Francesc Aragó i les relacions de viatge de Jaume Aragó, germà de l’il·lustre científic, que participa com a dibuixant a una volta al món el 1817 a bord de l’Uranie i que contarà en els seus Records d’un cec.