Aquestes marques apareixen molt aviat per a identificar la producció dels impressors. Les primeres marques es posen a la fi de l’obra. Per exemple la de Johann Rosembach està col·locada després del colofó. Algunes marques són molt senzilles. Solen ser les inicials del cognom i del nom de l’impressor  coronades per un element de decoració, sovint una creu, un cercle. També poden inspirar-se en blasons i llavors utilitzen un llenguatge codificat. Alguns llibreters juguen amb la pronúncia del seu nom.
Les marques es reutilitzen força temps en el taller i es transmeten als successors.

Generalment són gravades sobre fusta, també trobem alguns exemples de marques gravades sobre coure.

Sovint la marca va acompanyada d’una divisa.

La basa de dades de la Universitat de Barcelona proposa una recerca de les marques tipogràfiques per impressor, lloc d’edició, data d'edició, tema, divisa